dissabte, 14 de març del 2009

Dia 89:Quadern de Bitácora... Passeig pel Bosc de les Families

Si fa uns dies vaig estar pel mar de lleó, ahir va tocar passeig pel bosc de les families. Es un bosc una mica peculiar. Els Arbres surten de tant en tant, per que volen ells, i tant sols quan els interessa. En aquest passeig em vaig trobar i parlar amb un, que em va fer la mateixa reflexió que el navegador: Sóc una persona que vol que tothom estigui per mi quan les coses van malament, i que estiguin malament; i que també somriguin quan estic feliç. Quina imatge més trista que dono, no?. La veritat es que si dos persones pensen el mateix de mí, es que alguna cosa no faig bé. Diu que m'he creat el meu món, i que si les coses no em van bé baixo molt, que no sóc estable. Bé, ell encara parla de coses del passat que jo he tancat. Peró igualment, prenc nota per provar de no repetir les errades del passat. Sé que a vegadas he edulcorat coses per imaginar-me que no he estat el culpable, quan en realitat ho era del tot., peró no penso tornar a fer-ho. He perdut molt; peró sempre que he perds alguna cosa pots posar alguna millor en el seu lloc.
En un altre ordre de coses, tot va marxant millor. Estic expiant moltes culpes i cada dia que passa el meu cos descansa millor. Tenia raó la sirena del mar del lleó quan em va dir que apartaria una rosa. Era la negra. Peró també em va ensenyar que hi havia més roses maques el el camí i que arrivaria dalt en la meva vida. I començo a caminar amunt canviant coses. I De les dures. Les reformes al meu cor costen una mica, pero..... arrivarán a bon port. Tenia raó el navegador, quan em va avisar que les coses es poden interpretar de manera equivocada. Estic aprenent. Aquesta travessia que porto fent des de la meva navegada pel mar de lleó es nolt enriquidora. Aixó si, continuü veient vaixells estancats... Ara es la meva hora. Amunt!

dimecres, 11 de març del 2009

Dia 86: Quadern de bitácora. Comença el Disseny

Demá a la tarda començo el disseny del meu vaixell. Ha de ser gran, amb un espai únic modulable per fer-hi estances independents entre elles... habitacions per grans, menuts, despatx per posar el plánols i triar el rumb... Ser la meva base d'operacions.
La tarda consisteix en pactar amb la caixa corresponent el plá de viabilitat. Ho vull fer tot bé. Ho desitjo positivament. Sé que puc.
En un altre ordre de coses, ahir vaig poder disfrutar. Un dinar correcte i una companyia bona. Gent a la que havia perdut el contacte, peró que l'oceá facebook m'ha portat a retrobar. Semblan gent de garanties. La llum i el color. Així es com es podrien definir, ara per ara. Espero no perdre el contacte i seguir nodrint-nos de bones estones. Jo almenys en tinc ganes. Ah! i si la llum porta música de nebraska, millor que millor.
Cap a la tarda vaig estar amb en toni, el meu gran amic. Tinc l'impressió que necessita una mica de llum. A veure si el pas per mañolandia li senta bé. S'ho mereix peró s'hi recrea massa en el dolor. Es l'hora de tornar a ser feliç, xaval.

En definitiva, sempre hi han relectures de tots els llibres. Sempre hi ha un moment per la pau (la guerra vé sola). I ara, amb el pas dels dies i de les persones, val la pena tornar a relegir el que va passar al mar de lleó, a la pujada del castell. Totes les lectures porten a la felicitat... tant sols cal saber quina bruixola val.

Post-data: Dedicat a les persones que em seguiu els escrits. Es probable que no sigui el més bó; peró es per vosaltres més que mai. Una Abraçada amics