dissabte, 5 de juny de 2010

Dia 137: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys

Ara ja estem en el disseny de la nova vida. De moment, ja hem decidit quin Gimnás usarem, quina será la lletra de tarjeta que pagarem cada més i ara queda el més important. Qui será el reformista que faci la pintura i la calefacció.
Cada dia que hi penso veig l'envergadura del pas. Al anar sol, hi ha moments en que penses..."Que gran" peró automáticament penso també "tú podrás"...
La Decisió del Gim té un motiu. No tinc cap mena de ganes de quedar-me tancat a casa. Es cert que hi tinc familia, peró tot i que el cost económic pot ser elevat (influeix pensar que pagant 35 euros al mes pots estalviar-los deixant el café de mitjatarda al bar), es un fet també que m'haig d'integrar i seguint cuidant-me. A més a més, fins ara comprava i en gastava una part en doble... si bé ara no recuperaré aquesta part económica, si es cert que durará més temps i que al poder fer el que voldré sense corta pisas em permetrá apretar de valent. M'ha de permetre que es un pas molt gran endavant.
Total, que el centre triat es el C.N.Rubí. Tindré piscina olímpica, sala fitness... bé, com a barcelona peró a més a més em farán descompte en tendes i roba esportiva de la casa Legea (la nau es just davant)... Caminant está a uns 15 minuts de casa meva (que extrany es dir casa meva a Rubí)...
Total, crec que es un gran encert haver decidit marxar a Rubí. La cosa Promet!

diumenge, 30 de maig de 2010

Dia 130: Segón Quadern de bitácora: La Llegenda Torna a Competir

No parem. Aquesta setmana ha estat encara més intensa. Em costava sortir de Barcelona, peró ha passat un fet que em porta a accelerar la marxa.

Feia molt de temps que no tenia tanta fam i ilusió. Cada cop que poso els peus al Carrer Sant jordi em poso la pell de Gallina. La Benvinguda que m'han donat no l'esperava. Ara ja es oficial. Formo part de HRC.Per als no informats, HRC es un equip de competició. Exactament MOTOGP. La CAtergoria Gran. I el millor de tots. L'Equip de Fábrica de Honda.
La Benvinguda ha estat magnífica. Els meus cosins han vingut a veure el pis i han quedat impressionats. "Está molt bé"... El millor, com m'han "protegit"...Sé que están al costat sense apretar. M'han mostrat per a on puc començar a caminar... Gracies, Maria i esteve.
P.D: La maria em va acabar dient : "Ara si tindrás el teu Despatx"... L'exigencia és máxima. Sóc un Torrents...