Dia 206. Segón Quadern de Bitácora. Les Directrius están marcades

Aquest dijous vaig tornar a trobar-me amb la meva Psicóloga. Va ser una trobada molt profitosa per a mi. M'ha fet veure una cosa que faig de manera inconscient i que pot ser una de les causes del problema que pateixo amb l'ansietat... PArlo molts cops de manera impersonal, com si les coses no anessin amb mi. Inclós usant el plural nosaltres.

Si es cert que intento agafar distancia amb les coses que m'envolten. M'he fet mal en aquesta vida i havia prés el camí equivocat. Per una altra banda, tant de treball protegint els altres desde petit, sempre sent el fort per que ningú caigu; m'ha suposat interioritzar que la meva personalitat ha d'estar supeditada a la resta... i no és aquesta la vida que vull per a mi.

Un altre punt que crec tinc que rectificar amb urgéncia es la tendencia que tinc a "adornar" la meva vida tant "activa". Si es cert que faig moltes activitats, peró he notat que sense adonar-m'hi hi poso més pá que formatge a les coses, com volent donar el punt d'importancia a les coses per precisament sentir-me inferior. I no sóc inferior a ningú. Sóc diferent.

Per tant, ara em queda un dels camins més llargs cara a poder disfrutar una vida plena. Aprendre a viure per mí mateix, a saber que si adorno les fites perdré més amics, a saber sobre tot que no em puc estar enganyant a mí mateix, a no ser tant impersonal... en definitiva. Evolucionar per ser feliç...

Dia 200: Segón Quadern de Bitácora. Ara comença la Veritat:Arrenca la temporada

Arrenca la nova temporada a Can Francesc. El Iot ja té nom. Es diu Llibertat. He anomenat així al meu pis per que considero que les coses importants han de tenir un nom de Referencia.... I en Aquest pis ha d'existir la llibertat per fer el que es vol sense fer mal...

Busco la Llibertat per explorar els nous camins, noves dreceres dins la meva vida. Tinc que confesar una cosa. Divendres vaig anar per endreçar poc a poc les coses, i un cop vaig sortir per passejar per la Miniciutat- ó poble- vaig sentir-me com mai al passejar pel pont i mirar com hi havia una mica de aigua a la Riera... Em vaig sentir jo, Em vaig sentir lliure.

Busco la llibertat per que m'encanta recuperar las sensacions actuals. No están marcades per cap línia imaginaria... He recuperat les ganes de tornar a enamorar-me d'una xicota, de tornar a estar en la brega, en definitiva.. de Viure.

Em deia la meva amiga María que em veia somrient, cansat; peró somrient. Es una temporada especial. Arrenca ara, a finals de Setembre/inici octubre acabo el trasllat a Rubí i tinc el examen per pujar de categoria laboral... Es una Arrencada Bestial, animal... Peró si la paso, que la passarem molt bé, disfrutarem de Grans moments.

Bé nois, després de tres setmanes de descans laborals, i dues de Pretemporada Gimnástica, ara ens toca seure a les butaques, que disfrutarem de la millor película que he fet fins ara....

Sort!