dimecres, 18 de març del 2009

Quadern de Bitácora. Dia 93. Comencen a Vendre'm barquetes per iots

Aquesta tarda ja he tingut la primera intentona. 55 metres de llarg, 3 camarots. La trucada ja m'ha fet sospitar. Un particular no té tanta poca gana d'agafar el teléfon. Em diu que és el propietari i quan li dic de comprar em passa al departament de vendes.... a més a més, Poc navegar poc...
Divendres passat vaig estar prenent un café amb els meus "alters egos" de vaixells. El mitjá em va dir que el ex-navegador tenia tota la raó en assenyalar-me com sóc. El mateix m'han dit alguns amics personals. Quan tanta gent et senyala, el tort ets tú habitualment. És curiós. El que está més en aigües estanques aconsella com sortir del mar de fons. Algún día li hauré de recordar que estava enmig d'una tempesta per qué dos vaixells - un está tant lluny que ni el veig, ni el veuré- van dedicar-se a tirar iodur de plata als nuvols defensant un una memória que no calia i un altre que va destrossar tot el seu passat anant de cap al penyasegat uruguaiá..... Temps al temps, si canvio el que elmeu ex-navegador em va dir, segur que estaré ben dalt....
En una de les coses que havia de canviar començo a veure que va ser encertat fer-ho. Estic prou possitiu i començo a creuar-me amb altres noies per el camí... totes molt intel-ligents i bones persones a priori. Ara queda que la meva part, diuen que fantasiosa que és creu el que explica, no aparegui mai més. Cal tocar de peus a terra sempre. Cal tornar a ser la meva propia essencia. Que la tinc i molt bona.
Per últim, ahir vaig anar a veure la tieta. El millor consell d'algú que sí ha passat unmal infern. "Espera, tu pots i en saps. Pensa en gran, treballa per petit; i arrivás dalt..." i més a més, n'estic segur per que hi ha algú en el més enllá que no em passará cap errada, deixará que em foti totes les osties possibles; peró ja m'ha dit que si no faig el burro... Seré Dalt. Tinc valua.