Quin dia. Aquest matí he sortit a caminar per la meva ciutat. M'he acostat a la diagonal de compres. He comprat roba de terra nova, seguint aquells consells que mai havia d'haver deixat d'escoltar. Un café al Illie, una lectuel positivisme i unes compres al intimissimi i al Jack and Jones... Canvi d'armari i a dinar.... Un matí perfecte.
La tarda va ser una mica més moguda. He conegut una dona força interessant a l'universitat. Es diu Adriana, diu es argentina i de la meva edat. Dijous passat varem navegar junts desde Terrassa fins a BArcelona. Varem xerrar una mica sobre com varem començar a estudiar Psicología, com es que va venir a Catalunya, la música i tipus de vida que ens agrada.... En definitia, que em va oferir venir a fer una volta per una festa pro-hindú. I allá que vaig anar.
El regal que m'ha fet es una gran estona de pau.Em va presentar a dos amics seus, en Daniel i Joan. Seblen bona gent, peró ja es sap que quan vas a aquests tipus de llocs xerres poc i escoltes molt. L'estona de pau la vaig tenir quan dos persones van recitar uns contes típics hindues. Molt bons, vaig intentar treure les conclusions ó moralines que tenen aquestes histories. Quines quatre hores...
Peró un cop varem sortir del local, observarem algarabia a la ciutat.... La trucada de Josep Maria ho confirmar. ELs Almogavers havien prés el Fortí Blanc! Sabia de la possibilitat que els meus amics blancs caiguessin... Peró no coneixia l'íra dels braus Almogavers. Sospito que avui, les creus vermelles tenen molta feina a Castella... Tant sols desitjo que tot els vag bé davant els Braveharts anglesos....
P.D. Tinc moltes ganes de tornar a veure l'adriana.... em sembla pot aportar-me moltes coses a la vida. Ah! i el tema del no vaixell va genial....
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada