dijous, 16 de juliol del 2009

Dia 200. Quadern de Bitácora. Una ombra de llum

Hi havia una vegada un home que cada día es llevaba al matí, voltants les 6; per anar a treballar. Cada dia feia el mateix recorregut: Sortía per la porta principal, baixava les escales; obria la porta del edifici i anava caminant uns dos-cents metres de pujada cap el parquíng on dormia cada nit el seu cotxe.
Peró un bon dia tot va girar-se en la seva vida. Repetint com repetia cada dia el mateix ritual, al tombar la cantonada nord de casa seva va sentir que una veu el cridava:
- Ei, bon dia matiner. Vas cap a la feina?
El nostre home es va girar a una i altra banda sense veure-hi res.
- Hola. - va repetir la veu- Mira a les teves espatlles.... una miqueta més amunt... ara!.
- Qui ets?- va respondre l'home. I Que fots aquí dalt? Baixa! - Va dir malhumorat i sorprés.
- Qui sóc? jo sóc tú i tú ets jo.....
Imagineu quina cara us quedaria si us trobessiu una cosa com aquesta en la vostre vida.... i multipliqueu-la per 1000. Aquesta es la cara que li va quedar al home al veure aquell esser viu.
Després de recuperar la consciencia de la situació, si és que en té; l'home va seguir caminant pensant que era un deliri....
- On vas? Que no penses parar dos minuts?
- No, no ets real.
- I tant, et conec millor del que et penses... sóc el teu interior.
L'home ara si va parar. Aquell esser li va explicar coses que havien passat pel seu cor i cap que ningú coneixia ni sabía.
- Com es possible que coneguessis com estava per dins? Va dir l´home al esser
- Es Senzill. El teu cos és la meva casa. Tu pots repintar-la i dissimular els esvorancs, peró a mí; que hi sóc dins i no em pots fer fora no em pots mentir. I Per aixó estic aquí. Per qué si nó em farás fora de casa meva que es casa nostre.
- I que he de fer, aleshores? Va preguntar l'home.
-Torna a ser feliç... relativitza la vida, lluita per tú i veurás com tot torna al seu lloc.... Cuida els essers que trobes pel camí, busca sense fer mal i el mal marxará del teu costat... i una ombra de llum va marxar de les espatlles de l'home...
I després d'aquell día, aquell home va tornar al camí. Li va costar molt, peró ara ja és a punt de tenir tot el que desitjava... just ara; quan ha tornat a viure de les petites coses.... torna a escriu-re nefastos relats petits, gaudeix del café cappuccino mirant per la balconada.... Perqué en les petites dosis de felicitat és troba la felicitat eterna..........

3 comentaris:

Unknown ha dit...

M'ha agradat, sobre tot aixó de "tu pots pintar la casa per fora però jo hi soc adintre i a mi no em pots enganyar, ...."

Francesc Martínez Torrents ha dit...

significa que per molt que et vulguis enganyar, el que ets ets. Pots canviar formes d'actuar, peró tenim tots un patró d'acció que ens ajuda a seguir endavant.... Peró aquest patró es pot reprogramar depenent de la necessitat. Un comportament és molest quan no ens agrada i ens crea problemes....

Francesc Martínez Torrents ha dit...

i per qué t'ha agradat?