El far del sud

Aquesta es una lletra de sopa de cabra. Em recorda a una persona que fá ja molt de temps que está més enllá del mar... algún dia no gaire llunya et vindré a veure...

diu Així:

La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni fugint del dolor
entrant pels ulls va sentir-hi espurnes
aquella historia va canviar-li el món.

va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor

només el Far del Sud ell es mira
segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol, tan bruna
tan forta i prohibida
i es descorda la brusa
El seu cos un somriure viu

et donaria amor si poguéssis tornar-me'n
et donaria amor, si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot
si et pogués estimar

Tantes nits, va pagar per tenir-la
tantes excuses per anar tot sol
amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan el sol es pon
i el seu record s'estimba en ciutats adormides
i somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist.

et donaria amor si poguessis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogues tornar a mirar.

Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avuí es l'últim dia
s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou.

i l'escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa

i apaga el sol, tan bruna
tant feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure diu

Et donaria amor....


Es una bella cançó d'amor, a qui et dona la llum de la vida, qui et guia... pero recordeu sempre que el far del sud sempre está encés. No l'apaguem, sempre es bó saber qui et va donar rum. El dit, Et vindré a veure més aviat d'hora, per les valls de vallvidrera....