Jaq hi tomem a ser

Bona tarda bloggers...

Primer de tot, gracies a la mónica (si us plau, si vols/pots; signa amb el teu e-mail, així queda clar que ets l'autor/a i ningú pot aprofitar-se del teu temps) per la seva puntualització. Te raó, ja que si queda reflexat en la biblia...

Ara anem per feina. Aquests caps de setmana ha estat un d'aquells que no passen precissament per ser tranquils. Tot el dissabte analitzant allà on prenies un café l'ameratge del a340 al riu hudson. Fantástica feina dels pilots. I si a l'aeroport tinguessin un grup de falcons com aquí, algunes besties no farien aquest mal.

Prenent el café a casa, i veient els documentals de la 2 per agafar una mica el són abans de tornar a estudiar vaig fixarme en la brutal feina que fa el esser humá per suïcidar-se. Com talem els arbres, com llencem la merda al mar... és trist veure-ho... i més trist que a la majoria ens importi més aviat poc.

En política, el senyor Obama ja está a Whashintong. El viatge en tren emulant lincoln es un gest més profund del que molta gent veu. Entra després d'un president que; segons paraules textuals "puc arrivar a texas i mirar-me al mirall". Caldria preguntar al mirall si el vol veure a ell. Li queda una llarga feina per endavant, i no será pás fácil. Será capaç?...

I per adobar-ho, aquell món que sempre hauria de quedar net com l'esport (ara espectacle) s'hi ha lluit. El que ha passat aquest diumenge al Bernabeu és el signe inequívoc que potser em valgui la pena canviar de club. No és pot acceptar aquest descarat manupulament dins un terreny on pretenem ensenyar valors als nostres fills. O sí es pot. Si un jutge fá prevaricació s'ha de sancionar... peró lo del sr Perez Burrull (treiem la LL final?) es la mostra que tot es pot comprar i vendre. I no tot té un preu.