Quina sort!

Hi ha vegades que la vida et dona un cop de má, peró no sempre encerta el lloc. A vegades és al cap, altres al cul, moltes altres als... I aixó que porto només 5 minuts escoltant la radio com han "atacat" un magatzem de menjar a la Franja de Gaza... es veritat, els pepinos i les pastanagas son armes químiques gracies als pesticides que porten.

Amb aquests si que els ha caigut la grossa. Depenen d'europa enquilosada. El dinosauri dorm per que sí, ensimismat en refundar el capitalisme.¿no ens adonem que el socialisme ja ha fet caure el capitalisme? potser no, pero parafrasejant a leo Bassi " estamos tan adormecidos que no nos damos cuenta que el capitalismo ha perdido y nos volverá a ganar". Sabi bufón italiá.

També te tela que els radicals palestins acceptin ara una treva igualeta a la que van trencar. Estem d'acord que Israel no es cap sant; peró que estúpid trencar algo per tornar-ho a acceptar més tard, com a tope polític per que cada bomba que disparas es un motiu més per no creure en el que prediques. (mes o menys passa el mateix a Pais Vasc) CAP IDEA TÉ LA RAÓ DE LES ARMES! O com deia Pujol "dona una feina i cambien els ideals. Així farem País (bravo mestre joda!).

Seguim. A barcelona tenim la guerra del autobús ( no parlo de la batalla que vol crear saura - ocupar tots els autobusos-) si nó de creença. El gran beneficiat es ATM. Per la cara, 3000 eurets a la butxaca-1200 euros per autobús durant 1 més, i la gent volent pujar a les línies que porten semblants anuncis). Jesucrist, segons la biblia, va fer fora els comerciants del temple... ara ja sabem on estan.

Per cert, poden aprofitar les portes dels cotxes que anirán a 40 km/h desde martorell a barcelona. Mai més haurá tanta publicitat estática a les carreteras. Ni el toro d'osborne.

Peró tot i que tot sembla negatiu, també la vida dona copets a l'esquena... si ho llegeixes, gracies per la teva amistat. Entre tú, les teves amistats i el dsm4 m'heu fet ser avuí un tipus amb un somriure d'orella a orella que no l'aguanta ningú. Aixó sí, demá matí toca rebaixes i tornar a la realitat de tornar a casa emprenyat per haver gastat més del compte...


fins un altre Xavals!