divendres, 5 de juny del 2009

Dia 169. Quadern de Bitácora: Sexe, mentides i cintes de video....

Passar els dies a port fa que miris més detingudament el paisatge que no veus quan ets sol/a dins el mar. Hi ha peixos de tot tipus: Grans, mitjans i petits; Carnívors i vés a saber qué son.... La questió es que quedar-me prop de la Vora de la mar dona per moltes coses.
Avuí he conegut una xavaleta d'uns 20-22 anys. Ahir la vaig veure trista. El lloc no es que sigui del més alegre, peró els seus ulls no em donaven per ser tristos. He aconseguit que m'expliqués per qué era allá amb nosaltres. I fer-ho li ha servit al menys per saber que durant tres minuts algú l'escoltava.
Sempre he pensat que els psicólegs som com la gent de la película SExo, Mentiras y Cintas de video. Escoltem realitats que sabem que existeixen peró sempre les mires de lluny.... Peró per a mi aquest tres minuts xerrant amb aquesta noia m'han servit per saber que pasi el que pasi, haurá valgut la pena convence-la per que intenti somriure a la vida. I es que com a futur psicóleg, a vegades cal veure la vida com un a cinta de Video.