dimarts, 8 de desembre del 2009

Dia 319: Quadern de Bitácora: El meu Destí

Els dies van passant sempre,
enmig dels meus pensaments i somnis,
son com una entrada constant
forgant en el meu interior...

La porta es oberta,
buscant un final al camí quan aquest está acabat?
I quan reflexiono sobre el final
la pau retorna a la meva ment
i tot torna a començar.

"Saltar per Véncer"


No puc saltar, Jo volo per Véncer
Així remoc tot el que jo sóc desde del meu interior
Per aixó escric aquesta cançó per a tú
Volant veig per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s' eixuga els ulls per veure-ho.

La vida que m'ha tocat viure es diferent a la resta
Sempre havia estat pintada igual
Ara ha arrivat el dia en que puc pintar amb colors
El millor i el pitjor
La Claretat i la Foscor.

No puc saltar, jo volo per véncer,
per aixó escric aquesta cançó per a tú
volant per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s'eixuga els ulls per veure-ho.

Vinga Som-hi!

La Cara s'ha endurit amb el que m'han fet
fins el punt que no vivia
no lluitava contra el meu destí.
La meva cara s'havia fet d'acer
la feina ja s'ha acabat
i puc tornar a ser Jo.

Tornaré a volar per no tornar enrere
faré un llarg camí plé de preguntes
Ho faré observant, oh! es molt llarg el camí
Ara començo a caminar realment al repte.

Recordaré per sempre les teves melodies
per sempre,
Peró deixaré el record a un costat
Quan la nit sigui tapada pel sol.

Jo no podia volar tant alt
El sacrifici sofert no em portava enlloc...

Ara canto en llibertat sempre,
ho faig fort desde la lliberació
per fí he pogut canviar el temps del cronómetre
i ningú podrá tornar a tancar la porta al Amor....