Bon dia, lectors!!
Avuí em llevo feliç. Fá molt de temps que no tenia un dinar familiar a casa i avuí será. Em falta la montse, peró ella sola s'ha anat marxant del nostre costat. S'ha de donar compte com s'equivoca...
Ahir al vespre vaig anar a veure la peli "Sex in New York". Bona. No defraudará. Aneu-hi. Sobre tot kim kattral está soberbia. La trama es la mateixa de sempre, peró aquesta vegada... millor no ho explico, peró ja us podeu imaginar el final si sou seguidors de la serie.
Bé, anem al centre de la qüestió: On és el capítol 18? Aquest capítol el deixo per el final del Blog. En ell tinc pensat escriure sobre un paratge de la vida a qui ningú ens agrada ó agradaria viure. Que passa ó qué hem de fer si una persona ha marxat de la nostra vida voluntariament, de forma violenta; i de cop trobes una trucada seva en el móvil? Si fos del pare?
Ahir al matí em vaig trobar aquesta sorpresa. Una trucada perduda. Aquesta persona va decidir que havia de fer en la meva vida sense preguntarme res. Es possible que sigui un error, peró si no ho es?
diumenge, 22 de juny del 2008
dijous, 5 de juny del 2008
Capítol 19: Epílegs d'una vida
Ja hi torno a estar aquí. Sembla ahir, peró ja tornem a estar connectats. Avuí he conegut un nou local al meu carrer. Es un bareto petitet amb l'encant de les coses sencilles de la vida. L'ingrid, la propietaria, una noia d'uns 30, morena, molt agradable, m'ha estat explicant com ha conseguit transformar una tenda de regals a un bar amb tenda de regals... m'ha donat una idea per el meu futur... ja us l'aniré explicant. Té Forma.
A més, he estat amb la sussana, una de les meves perruqueres favorites (no vull que la toñi i la pepi s'enfadin, son molt bones també). Xerrar amb ella em sentir com a casa. Coneix els meus gustos i m'ha dit que hi ha un japonés a prop de casa que está bé. Pot ser hi vagi....
Bén nois i noies, els examens han funcionat força bé, així que demà acabo la serie i torne'm el setembre.
Apa, que em fan fora del ordinador, un petó a tots i totes!!! Fins la próxima!
A més, he estat amb la sussana, una de les meves perruqueres favorites (no vull que la toñi i la pepi s'enfadin, son molt bones també). Xerrar amb ella em sentir com a casa. Coneix els meus gustos i m'ha dit que hi ha un japonés a prop de casa que está bé. Pot ser hi vagi....
Bén nois i noies, els examens han funcionat força bé, així que demà acabo la serie i torne'm el setembre.
Apa, que em fan fora del ordinador, un petó a tots i totes!!! Fins la próxima!
dijous, 29 de maig del 2008
Captítol 17: Tot S'acaba
Tot s'acaba, l'any, curs universitari, la parella... sembla que hem tocat fons. Es pot saber qui collons va dir que l'estat perfecte es el de la parella? Ja no tinc esma per seguir en el camí. La meva necessitat de nous reptes xoca amb la seva paciencia. "si ha de passar, pasará". I si no surts mai de casa, no morirás d'un cop de planta al cap. I Em refereixo a les meves estimades gramíneas.
Els homes i les dones tenen la creença que manen en les relacions amb els altres. No és cert del tot. Em de pensar també en l'altre (en psicologia en diem empatitzar). Ara, només penso en mi. Aixó ha fallat i ella no s'ha donat compte. llástima.
El Gran pecat del home es la seva soberbia dominant. Creu que tot es seu i dels seus dominis. I el de la Dona ha estat creure-ho, i voler conquerir al rei per dominar la terra. Quin mal ha fet Corín tellado.
Els homes i les dones tenen la creença que manen en les relacions amb els altres. No és cert del tot. Em de pensar també en l'altre (en psicologia en diem empatitzar). Ara, només penso en mi. Aixó ha fallat i ella no s'ha donat compte. llástima.
El Gran pecat del home es la seva soberbia dominant. Creu que tot es seu i dels seus dominis. I el de la Dona ha estat creure-ho, i voler conquerir al rei per dominar la terra. Quin mal ha fet Corín tellado.
dilluns, 19 de maig del 2008
Capítol 12: L'Era final.
Ja hi som. Després de 3 mesos de patiments, rabietes i ay que no arrivo! ja están Aquí. Son els Examens finals.
Si juguessim al basquetbol, estariem en el segón partit d'una serie de 4 on anem perdent el primer. Aquest segón pot ser vital, per tant, estic tranquil.
Sembla increible, oi? doncs no. Sabent que la feina está feta com está feta, ara queda sortir a pista, rebotejar correr, encistellar, i si pots, fer faltes a favor, poques en contra (les necesaries), i alguna que altra robada de pilota (i que a tú no te la fotin, es clar) .
Apa nois, a pista i a jugar!!!!
Ens veiem a juny, a veure quants partits em perdut.... i quans remontarem a setembre.
Ja hi som. Després de 3 mesos de patiments, rabietes i ay que no arrivo! ja están Aquí. Son els Examens finals.
Si juguessim al basquetbol, estariem en el segón partit d'una serie de 4 on anem perdent el primer. Aquest segón pot ser vital, per tant, estic tranquil.
Sembla increible, oi? doncs no. Sabent que la feina está feta com está feta, ara queda sortir a pista, rebotejar correr, encistellar, i si pots, fer faltes a favor, poques en contra (les necesaries), i alguna que altra robada de pilota (i que a tú no te la fotin, es clar) .
Apa nois, a pista i a jugar!!!!
Ens veiem a juny, a veure quants partits em perdut.... i quans remontarem a setembre.
dijous, 8 de maig del 2008
Capítol 13: Blanc Sobre Negre.
La vida es un llibre on escribim negre sobre blanc. De fet, en cada llibre s'escriu així. Es en l'únic lloc on el negre es sobre el blanc constantment. I no es cap problema, ja ens va bé així.
Doncs aleshores, per qué ens exclamem quan una persona de color, sigui quin sigui, demana drets i obligacions, aixeca la veu i els aconsegueix?. Estic fent una petita proclama veient el transcurs de les primaries demòcrates als EE:UU. Barack Obama vá per davant d'una candidata del Génere femení. Heretges, va pensar Benet XVI, som-hi cap allá a convertir-los. Quina pressa a viatjar-hi. Aixó si, ronald mcdonald no l'esperava aquest cas al peu de l'aviò.
Pensem-hi. el món está girant poc a poc, per això les forces reaccionaries ja fan cridas contra ministresses de defensa, ó joves militants que poden fer una bona feina a habitatge. Quan veurem que, el país amb millor benestar del món, com es Noruega, les dones tenen més pés especific que els homes? Alguna cosa farán bé,
La vida es un llibre on escribim negre sobre blanc. De fet, en cada llibre s'escriu així. Es en l'únic lloc on el negre es sobre el blanc constantment. I no es cap problema, ja ens va bé així.
Doncs aleshores, per qué ens exclamem quan una persona de color, sigui quin sigui, demana drets i obligacions, aixeca la veu i els aconsegueix?. Estic fent una petita proclama veient el transcurs de les primaries demòcrates als EE:UU. Barack Obama vá per davant d'una candidata del Génere femení. Heretges, va pensar Benet XVI, som-hi cap allá a convertir-los. Quina pressa a viatjar-hi. Aixó si, ronald mcdonald no l'esperava aquest cas al peu de l'aviò.
Pensem-hi. el món está girant poc a poc, per això les forces reaccionaries ja fan cridas contra ministresses de defensa, ó joves militants que poden fer una bona feina a habitatge. Quan veurem que, el país amb millor benestar del món, com es Noruega, les dones tenen més pés especific que els homes? Alguna cosa farán bé,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
