Entrega nº6: Tot el que puja... no té per qué baixar

Arrivada la tarda de cada dijous, m'acosto cap terrassa pregant que no hi hagi tants esvorancs en l'accés a la ciutat. Allà vinc, em dic cada cop que avanço a la universitat U.N.E D. Però avuí no hi puc entrar. dins les sales està el Senyor Alcalde, en una roda de premsa. Anuncia la troballa d'una noia morta "en extranyes circumstàncies" a les golfes de l'edifici. I el pitjor, es que no és la primera vegada... La LLibertat torna a estar encaixada en un taüd.

la seva abséncia genera una revolta mai vista en la ciutat, pillatge, saqueig, puja de preu, violència de tot tipus invaiexen carrers i persones, expandinse com una pandemia. I mentrestant a Barcelona, el President de la Generalitat s'ho mira esparverat, peró esperant que hi diu "la veu".

Tot el que puja, no té per qué baixar.

Es l'entrega nº5. Aquesta matinada s'ha posat en marxa el nou tren d'alta velocitat... amb retard. Em sorprén veure que les coses segueixen igual.

Al bell mig del matí, surten les dades sobre la regulació a 80km hora. Ara han baixat els accidents un 46%... res a dir de les caravanes.... Això sí, encara segueixo estimant el meu país

Son les 8 del matí d'un dia plujós a la ciutat. Amb lleganyes, mort, m'acosto a la máquina de xiular anomenada cafetera. Allà van caient les gotes d'un café negre ben carregat. Al costat, dues llesques de Pa Bimbo torrant-se en un aparell. Ironia.

Mentre el pa i el café es van preparant, una dutxa em recorda que estem enmig de setmana. Em vaig posant en marxa mecànicament, sense pensar. El cos va sol, autòmat, busca la radio on sempre diuen el mateix... Morts per tot arreu, vagues i un tren d'alta velocitat que ha trigat 17 anys en fer el trajecte Madrid- Barcelona.

Llavors, prenc el café ambdues mans, fumejant encara; m'acosto a la finestra i veig embadalit com els infants-futur, innocencia i alegria, van plorant ó contents a l'escola. Alegria de Viure. I es quan llavors, en aquella emisora de ràdio tot canvia. Sonen els Rolling Stones versionant un Sweet California dolç com la mel... Gracies mick, la teva veu es una grata companyia que m'alegra sentir de tant en tant.

la bojeria

hi ha moments en la vida de les persones on hi cap la cançó "como querer a dos mujeres, y no estar loco". Doncs, bé; començo a enterdre-ho.

Com reaccionem les persones quan no trobem a casa el que busquem?: ho podem dir a la parella ó anar-ho a cercar fora. La segona resposta té una clara conseqüencia: Separació. Però, que passa amb la primera?

M'hi trobo en aquest dilema ja fá un temps i no sé com resoldre'l. Per molt que ho explico, tot segueix igual. Sembla que, fins i tot, puc ser pesat amb el tema. Igual es que a aquesta persona ja está en el seu màxim. Llavors, es just que jo busqui el meu màxim fora?

Es increible com falla la comunicaciò en la societat de l'informaciò (curios, no?) Contra més mitjans et posen per parlar, menys es diu... i després volem arreglar el món sense saber canviar la bombeta de la nostre llum. genial!

Una de Romanos...

Parafrasejant al Joaquin Sabina, avuí he llegit la nova ocurrencia dels senyors de tránsit. Fer més petits els carrils per no correr tant.

Sembla que PEPE Gotera i Otilio s'han posat "manos a la obra", sense cap solta ni volta. Els conductors estem adormint-nos al volant (mireu com aquest passat cap de setmana ha estat el pitjor desde l'any passat, per aquestes dates), les cues que tenia cada dijous a la meridiana ara per ara arriven a Cerdanyola. A aquest pas, la cua matinera de la Diagonal Barcelonina arrivará a Fraga (Aragó).


Tenim els politics que ens mereixem. Tot per no voler ocupar-nos d'all`capdal. La democrácia són matemáticas i la majoria no varem aprovar-les en les escoles.

Peró, aquest será un problema etern, que ja el patien els Romans a la Via Favéncia. Aixó, una de romanos....

Presentació

Bona nit apreciats lectors;


A partir del dia d'avuí, i a poc a poc; aniré volcant la meva opinió sobre els fets més remarcats del dia. Això implica fets socials i personals, els quals miraré de tractar amb cura i personalitat.

bé doncs, espero la vostra col.laboració per anar fent bona, i gran, aquest blog on hi tindran cabuda totes les opinions que es facin desde el respecte i la bona educació.

Apa doncs, fins a la propera!!!!!