Es un dia extrany. El navegador en qui tant he arrivat a confiar ja no vol saber res de mi. diu que sóc autodestructiu, fals, que enganyo a la gent..... Quina pena no poder dir res. Bé, si ha prés aquest camí será pel seu bé. Jo em quedo amb el que m'ha ensenyat.
Per la resta, sembla que els petits canvis comencen a funcionar. El Vaixell ja está de nou a tornar anavegar. Poc a poc. Si una cosa he aprés es que vaig tornar a navegar massa rápid pel poc temps que portava a la má.
En el tema del mapping he decidit guiar-me pel instint. El primer cas ha estat confiar en un antic tutor, que ja ha donat el ok a la fulla de ruta que utilitzaré dijous en una etapa costanera, on segurament tindré davant el meu antic navegador. Es hora de lluitar. I de plorar, per qué no? M'has fet mal, peró ja está. Hi ha més homes en el món que saben navegar tant bé ó millor que jo mateix....
Pel que fa la resta, poc a poc i bona lletra. Com diuen els avis.... si la carn es pel llop, tota sola se'n va.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada