dilluns, 6 d’abril del 2009

Dia 111: Quadern de Bitácora. He vist una llum al final del Camí

Son les 14h de la tarda. Agafo el cotxe per tornar a casa. Mitja hora de tránsit cansat després de moltes hores de batallar a la feina. Quan arrivo al pis actual, miro als costats i veig coses que ja no em diuen res.
Obro la nevera, miro el peix descongelat. Toca fer-lo, si nó es fará maltbé. Endollo la tele, tinc ganes de sentir que alguna persona em parla. Rebosso el peix i preparo una amanida de patata amb tomáquet i una conserva equivocada (ostres, he descobert un plat nou amb musclos... sóc un freaki).
Un cop he acabat de dinar, he descansat una mica, recollit la roba dels estendors i aleshores he sentit el desitg irremediable d'obrir un calaix on tenia una camiseta i uns marcs de Fotos. Me'ls havia regalat la meva ex-parella. He recordat la no-trobada que varem tenir ahir a la tarda. Ni un trist hola ens varem dir. Alló ja ha quedat tant en el passat que ja no val la pena ni tenir aquestes andrómines per el record. No ho sé que hi feien allá, ni tant sols recordo per que les vaig guardar al llençar totes les seves coses... tant sols sé que ara ja no em deien res de res.
He entrat a la meva habitació i he tornat a olorar un Gerro Feng Shui que hi tinc desde ahir. Bestial la seva olor i la pau interior que em dona. Així he dormit aquesta nit. Ara sé que tinc una nova vida endevant, i entenc per qué ahir a la tarda, quan estava a casa d'uns grans amics, alguna vegada començava a sentirme lluny. La Sirena del Castell de lleó tenia raó: Poc a poc vaig deixant el passat.... I el navegador també tenia tota la Raó.