Hi ha vegades que la vida et dona un cop de má, peró no sempre encerta el lloc. A vegades és al cap, altres al cul, moltes altres als... I aixó que porto només 5 minuts escoltant la radio com han "atacat" un magatzem de menjar a la Franja de Gaza... es veritat, els pepinos i les pastanagas son armes químiques gracies als pesticides que porten.
Amb aquests si que els ha caigut la grossa. Depenen d'europa enquilosada. El dinosauri dorm per que sí, ensimismat en refundar el capitalisme.¿no ens adonem que el socialisme ja ha fet caure el capitalisme? potser no, pero parafrasejant a leo Bassi " estamos tan adormecidos que no nos damos cuenta que el capitalismo ha perdido y nos volverá a ganar". Sabi bufón italiá.
També te tela que els radicals palestins acceptin ara una treva igualeta a la que van trencar. Estem d'acord que Israel no es cap sant; peró que estúpid trencar algo per tornar-ho a acceptar més tard, com a tope polític per que cada bomba que disparas es un motiu més per no creure en el que prediques. (mes o menys passa el mateix a Pais Vasc) CAP IDEA TÉ LA RAÓ DE LES ARMES! O com deia Pujol "dona una feina i cambien els ideals. Així farem País (bravo mestre joda!).
Seguim. A barcelona tenim la guerra del autobús ( no parlo de la batalla que vol crear saura - ocupar tots els autobusos-) si nó de creença. El gran beneficiat es ATM. Per la cara, 3000 eurets a la butxaca-1200 euros per autobús durant 1 més, i la gent volent pujar a les línies que porten semblants anuncis). Jesucrist, segons la biblia, va fer fora els comerciants del temple... ara ja sabem on estan.
Per cert, poden aprofitar les portes dels cotxes que anirán a 40 km/h desde martorell a barcelona. Mai més haurá tanta publicitat estática a les carreteras. Ni el toro d'osborne.
Peró tot i que tot sembla negatiu, també la vida dona copets a l'esquena... si ho llegeixes, gracies per la teva amistat. Entre tú, les teves amistats i el dsm4 m'heu fet ser avuí un tipus amb un somriure d'orella a orella que no l'aguanta ningú. Aixó sí, demá matí toca rebaixes i tornar a la realitat de tornar a casa emprenyat per haver gastat més del compte...
fins un altre Xavals!
divendres, 16 de gener del 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
Dedicat a la meva amiga rosa
hola, es fa extrany que faci aquestes ratlles; peró el teu missatge em fa pensar... Tens raó en algunes coses, i quan les diu algú que s'ha guanyat un cert pés en la meva vida... implica almeys mostrar-li el respecte.
Per aixó profunditzaré en un dels temes. l'últim.
Sempre s'ha tingut l'impressió que el poble palestí ha estat el perseguit i el jueu l'executor. Segons ens marca l'historia, des de els temps dels romans, els jueus mai han estat propietaris de les seves terres. Aixó ho va "solucionar" l'unica resol.lució del consell de seguretat de nacions unides que va otorgar els territoris actuals jueus i palestins... fins que els jueus van veure's tancats al mar. total, que aquesta temática té un únic component polític que no té res a veure amb la religio (mesclada, aixó sí, amb un cert punt d'alegria per jueus ortodoxes, molt crítics ab els radicals... que es mirin al mirall!)
Dintre d'aquesta resolució de U.N. hi ha un punt important. El consell de seguretat tant sols intervé quan tots 7 (E.U.A, russia, frança, alemanya-implicats en la 2ªguerra mundial- japó, china i un convidat de torn -espanya ho va esser quan es va invaïr irak per 2ª vegada-) están acord. Aleshores, com és que no hi fan res per posar cascos blaus? Senzill, totes les potencies han d'estar bé amb els "lobbys" jueus... tenen molts diners heretats de la guerra, diners que pertanyien al seu poble jueu i que ara surt dels amagatalls. Aixó no treu que la barbarie nazi fós el fet més repugnant que mai ha passat... tot i que hi fem carrera a congo (amb el mineral de niquel-bateria de mòbils-, diamants a sud-africa -que preguntin a americans que tal li anaven les inversions en las minas a coca-cola- i altres païssos)
En aquest repartiment de terra es crea israel, un país que no havia existit fins al 1950. Ni en les sagrades escritures hi consta. A més a més, els palestins queden atrapats en una zona on no es pot construïr infraestructures, per que el sól no aguantaria. Per molt mar que tinguin....
Es a dir. Col.locar israel allá era controlar el pas de canal de suez, i tenir un amic protegint el flanc sur per si venien els russos, i els russos podien fer investigació sense ser sospitosos... tot a canvi de les terres, i la corresponent mirada al altre costat quan convingui.
Bé,em costará uns petits problemes, peró crec que ja he satisfet part de la teva curiositat.
Un petó guapa
Per aixó profunditzaré en un dels temes. l'últim.
Sempre s'ha tingut l'impressió que el poble palestí ha estat el perseguit i el jueu l'executor. Segons ens marca l'historia, des de els temps dels romans, els jueus mai han estat propietaris de les seves terres. Aixó ho va "solucionar" l'unica resol.lució del consell de seguretat de nacions unides que va otorgar els territoris actuals jueus i palestins... fins que els jueus van veure's tancats al mar. total, que aquesta temática té un únic component polític que no té res a veure amb la religio (mesclada, aixó sí, amb un cert punt d'alegria per jueus ortodoxes, molt crítics ab els radicals... que es mirin al mirall!)
Dintre d'aquesta resolució de U.N. hi ha un punt important. El consell de seguretat tant sols intervé quan tots 7 (E.U.A, russia, frança, alemanya-implicats en la 2ªguerra mundial- japó, china i un convidat de torn -espanya ho va esser quan es va invaïr irak per 2ª vegada-) están acord. Aleshores, com és que no hi fan res per posar cascos blaus? Senzill, totes les potencies han d'estar bé amb els "lobbys" jueus... tenen molts diners heretats de la guerra, diners que pertanyien al seu poble jueu i que ara surt dels amagatalls. Aixó no treu que la barbarie nazi fós el fet més repugnant que mai ha passat... tot i que hi fem carrera a congo (amb el mineral de niquel-bateria de mòbils-, diamants a sud-africa -que preguntin a americans que tal li anaven les inversions en las minas a coca-cola- i altres païssos)
En aquest repartiment de terra es crea israel, un país que no havia existit fins al 1950. Ni en les sagrades escritures hi consta. A més a més, els palestins queden atrapats en una zona on no es pot construïr infraestructures, per que el sól no aguantaria. Per molt mar que tinguin....
Es a dir. Col.locar israel allá era controlar el pas de canal de suez, i tenir un amic protegint el flanc sur per si venien els russos, i els russos podien fer investigació sense ser sospitosos... tot a canvi de les terres, i la corresponent mirada al altre costat quan convingui.
Bé,em costará uns petits problemes, peró crec que ja he satisfet part de la teva curiositat.
Un petó guapa
dimecres, 7 de gener del 2009
Ja tornem de les vacances....
Ja hi tornem a ser, una mica més vells, més emprenyats, més tristos per que tornen les rebaixes i la tarjeta demana suplici.... Es la tornada a la feina.
Jet lag, maldecap, irritació transcendental... el cos mig malalt i el cotxe parat a la diagonal esperant que arranqui l'inútil que tinc al davant (generalment reparteix el correu).
El cos es posa de mala llet, tot sembla va en contra teu, peró les veus de la rádio et fan pensar. El dia de reis a jerusalem hi moren 8 nens... fes-te fotre: Sempre hi ha algún malparit que en nom de ves a saber tú que es pren la llibertat de fer una escabetxina... almenys, antuvi, les festes les respectaven. Ara ni els mateixos que enarbolen la bandera del poble escollit son capaços de llegir els llibres que han heretat....
Sempre en nom de la justicia... Divina
Jet lag, maldecap, irritació transcendental... el cos mig malalt i el cotxe parat a la diagonal esperant que arranqui l'inútil que tinc al davant (generalment reparteix el correu).
El cos es posa de mala llet, tot sembla va en contra teu, peró les veus de la rádio et fan pensar. El dia de reis a jerusalem hi moren 8 nens... fes-te fotre: Sempre hi ha algún malparit que en nom de ves a saber tú que es pren la llibertat de fer una escabetxina... almenys, antuvi, les festes les respectaven. Ara ni els mateixos que enarbolen la bandera del poble escollit son capaços de llegir els llibres que han heretat....
Sempre en nom de la justicia... Divina
dimarts, 16 de desembre del 2008
El Nada i bones festes...
Que ho fa que el nadal ens posa tristos i alegres alhora? Per a mi cada cop es més ... emprenyador. Avuí he anat de compres i he aprofitat per a comprar joguines per als fills dels meus amics... i m'ha fet recordar com he perdut els 5 últims anys de la meva vida i quina il.lusió em faria a mi ser el pare que rep els reis mags i el pare noel fotent-li canya al caga tió de torn... Es pot ser per aixó que aquestes dates son tant especials. Són un tobogán d'emocions tristes i alegres; amargues i dolçes; com la vida mateixa.
Tant sols espero que, el proper any, em porti prou salut com per poder-me queixar com ara i que les coses que s'han trencat en la meva vida curin, per que ara si sóc conscient que la soletat no es per a mi, ni per ningú.
Bon nadal feliç any nou
Tant sols espero que, el proper any, em porti prou salut com per poder-me queixar com ara i que les coses que s'han trencat en la meva vida curin, per que ara si sóc conscient que la soletat no es per a mi, ni per ningú.
Bon nadal feliç any nou
dimarts, 18 de novembre del 2008
I a la dotzena
Tot ja apuntava cap el final. El Comissari Cadasesus va anar porta per porta, planta per planta, arreu de la radio. VA topar-se amb el recepcionista -si, un noi, coses que té la vida-.
- Com es diu vosté? VA preguntar el comisari Cadasesus
- Francesc Jordi Lluís. - va respondre-li el noi.
- Expliqui'm que feia a l'hora dels fets.
- I quina hora ha estat. Cada dos hores em toca fer la ronda.
- La ronda? - Va quedar sorprés el comissari-.
- Si. en el torn de nit, abaix hi ha poca feina, i un cop el guardia de seguretat; i una altra jo mateix, mirem si hi ha una incidencia fora dels estudis de Radio. .
- Bé, doncs estigui localitzable.
La cara del comissari deia molt poc, peró el seu cap va començar a pensar com la dotzena d'interrogatoris fets abans no valien la pena davant d'aquest mosso de mirada negra, ulls verds, que val més per el que no ha explicat que per el que sembla...
- Com es diu vosté? VA preguntar el comisari Cadasesus
- Francesc Jordi Lluís. - va respondre-li el noi.
- Expliqui'm que feia a l'hora dels fets.
- I quina hora ha estat. Cada dos hores em toca fer la ronda.
- La ronda? - Va quedar sorprés el comissari-.
- Si. en el torn de nit, abaix hi ha poca feina, i un cop el guardia de seguretat; i una altra jo mateix, mirem si hi ha una incidencia fora dels estudis de Radio. .
- Bé, doncs estigui localitzable.
La cara del comissari deia molt poc, peró el seu cap va començar a pensar com la dotzena d'interrogatoris fets abans no valien la pena davant d'aquest mosso de mirada negra, ulls verds, que val més per el que no ha explicat que per el que sembla...
dilluns, 20 d’octubre del 2008
A final de la foscor sempre surt el sol
El comissari va arribar al despatx de la nau, conjuntament amb el jutge de guardia. Eren ja les sis del mati d'un quinze de juliol qualsevol. Ara, el monstre estava estés al terra del despatx, abatut... Peró més fort que mai. La seva caiguda arrastrará a moltes ánimes que tenien dues cares.
Les preguntes entre companys de la radio eren més dignes del "Aqui hay tomate" que de la seriositat i rigor que necesita el moment. ¿Era ella? ¿per qué ho va fer? ¿i si no va ser?..... i a tot aixó, lluny del soroll; l'anima de'n pere mirava atenta desde l'atre costat canturrejant " al final de la foscor sempre surt el sol...."·
Les preguntes entre companys de la radio eren més dignes del "Aqui hay tomate" que de la seriositat i rigor que necesita el moment. ¿Era ella? ¿per qué ho va fer? ¿i si no va ser?..... i a tot aixó, lluny del soroll; l'anima de'n pere mirava atenta desde l'atre costat canturrejant " al final de la foscor sempre surt el sol...."·
divendres, 3 d’octubre del 2008
Capítol 26: Quan es fa fosc
Son les dotze de la nit a la nau industrial. Tot just está entrant el torn de nit quan el Pere recorda que s'ha deixat les claus de casa seva a la taula del despatx. Pensatiu i alegre alhora, s'hi acosta pensant que la feina está ben feta; tot clos i sense fisures.
Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.
- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.
Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...
P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.
Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.
- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.
Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...
P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
